-Què fan aquesta tarda? -demanà en Montag, amb to cansat.
Ella ja no va aixecar els ulls del guió..
-Hi ha una obra al circuit mural d'aquí a deu minuts. Aquest matí m'han fet arribar el meu paper per correu. Vaig enviar-hi unes quantes etiquetes. Escriuen el guió amb una part en blanc. És una idea nova. El concursant, que sóc jo, ha de dir aquesta part. Quan arriben a les ratlles en blanc, tothom, des de les tres parets, em mira a mi i jo dic les línies que falten.
Aquí, per exemple, ell diu: "Què en penses d' aquesta idea, Helen?" i em mira a mi que estic asseguda aquí, al centre de l'escenari, ho entens? Llavors jo dic, jo dic... -va aturarse mentre feia córrer el dit per les línies del guió-: "Em sembla molt bé!". I llavors l'obra continua fins que ell diu: "Hi estàs d'acord, Helen?" i jo responc: "És clar que sí". Oi que és divertit, Guy?
Ell s'estaba al rebedor, mirant-se-la.
Ella digué novament:
- Ho és molt.
- De què tracta l'obra?
- So t'ho acabo de dir! Hi ha aquesta gent que es deien Bob i Ruth i Helen.
- Ah.
Farenheit 451
Ray Bradbury
Cercle de Lectors
Barcelona 1991
