sábado, marzo 10, 2012

L'oportunitat d'estar d'acord

-Què fan aquesta tarda? -demanà en Montag,  amb to cansat.
Ella ja no va aixecar els ulls del guió..
 -Hi ha una obra al circuit mural d'aquí a deu minuts. Aquest matí m'han fet arribar el meu paper per correu. Vaig enviar-hi unes quantes etiquetes. Escriuen el guió amb una part en blanc. És una idea nova. El concursant, que sóc jo, ha de dir aquesta part. Quan arriben a les ratlles en blanc, tothom, des de les tres parets, em mira a mi i jo dic les línies que falten.
Aquí, per exemple, ell diu: "Què en penses d' aquesta idea, Helen?" i em mira a mi que estic asseguda aquí, al centre de l'escenari, ho entens? Llavors jo dic, jo dic... -va aturarse mentre feia córrer el dit per les línies del guió-: "Em sembla molt bé!". I llavors l'obra continua fins que ell diu: "Hi estàs d'acord, Helen?" i jo responc: "És clar que sí". Oi que és divertit, Guy?
Ell s'estaba al rebedor, mirant-se-la.
Ella digué novament:
- Ho és molt.
- De què tracta l'obra?
- So t'ho acabo de dir! Hi ha aquesta gent que es deien Bob i Ruth i Helen.
- Ah.
 Farenheit 451
Ray Bradbury
Cercle de Lectors
 Barcelona 1991

4 comentarios :

Erredé dijo...

Interessant idea teatral.
I ja que recuperes la teva nostàlgia catalana, alguns agrairíem teus antics textos on narrabas la teva experiència personal en aquelles terres

victorzurdo dijo...

Caram, sembla que tothom parla català, últimament!
T'haig de dir que les primeres memòries són, sobretot, de la meva infantesa a Madrid, on vaig viure des dels vuit mesos fins al sis anys.
Però sí, hauré de tornar a aquests records, et prenc la paraula.

Ab dijo...

D'on has tret aquest llibre? El tenim a casa? pasa-me'l si us plau.

victorzurdo dijo...

T'ho porto el dissabte!